“La Tecla és casa, és família”

Viviana de Salvador, històrica treballadora de l’Hospital de Santa Tecla, serà la pregonera de les festes de Santa Tecla de Tarragona

Viviana de Salvador va néixer a França el 1958. Filla de l’actriu tarragonina Montserrat de Salvador i del director de teatre Esteve Polls, Viviana va traslladar-se a Tarragona als 12 anys amb els seus avis materns, el periodista tarragoní Lluís de Salvador Andrés i la seva esposa, Concepció Deop Samitier.

Des que es va instal·lar a Tarragona, la Viviana ha demostrat un ferm compromís amb diverses entitats culturals i socials de la ciutat, especialment del seu barri, Sant Salvador, on ha viscut sempre i on van néixer i créixer els seus dos fills.

Entre altres, ha format part de l’associació de veïns del barri; ha cooperat amb el menjador social Cafè i caliu i, durant uns anys, va col·laborar amb el Diari de Tarragona, en l’apartat Tribuna. Actualment, pertany al grup de teatre Antagonista i al de reconstrucció romana Thaleia.

Així mateix, en la trajectòria vital i professional de l’actriu destaquen els nou anys que ha treballat a l’Hospital de Santa Tecla, on ha exercit de traductora i d’administrativa al servei d’urgències. Enguany acaba el seu periple a l’hospital, on és i serà recordada com una professional competent però, sobretot, per la seva humanitat, tant amb els companys com amb els pacients.

Parlem amb ella del pregó, de les festes de Santa Tecla i, sobretot, de la seva experiència a l’Hospital de Santa Tecla.

Què significa per a tu fer el pregó de les festes de Santa Tecla?

És una gran responsabilitat, ja que pocs cops a la vida disposes d’un altaveu com aquest per poder dir què penses de la ciutat, què creus que necessita, què te n’enorgulleix i, evidentment, per poder parlar de figures com l’avi i la mare, que eren tarragonins de ple. I, com a ciutadana, crec que és important destacar que Tarragona és una ciutat preciosa i que l’hem d’estimar més del que l’estimem. Sempre dic que Tarragona és una mare que no és prou estimada pels seus fills. No sabem el que tenim ni ho valorem. No podem continuar vivint de les rendes d’August, ara ens toca escriure la nostra part de la història.

Quina és la teva relació amb les festes?

He viscut les festes des de petiteta i les continuo vivint amb molta emoció. Ara també ho faig a través dels ulls dels meus fills, sobretot del meu fill, “teclero” fins al moll de l’os. Personalment, m’encanta el Ball de Dames i Vells, per aquesta comicitat que tant envejo així com per la seva irreverència, a vegades tan necessària, i el que més em commou, sens dubte, és la professó. En general, trobo que les festes són un moment molt especial per a la ciutat i crec que aquesta alegria hauria de mantenir-se durant tot l’any. Tarragona és una ciutat que ho té tot per ser esclatant.

En la teva trajectòria professional i personal, a banda del teu treball com a actriu i la teva implicació amb diverses entitats socials i culturals de la ciutat, destaquen els nou anys que has treballat a l’Hospital de Santa Tecla. Com a persona profundament vinculada a la cultura i a les lletres, què et va portar a treballar en un hospital?

Buscaven una traductora i quan em van trucar no m’ho vaig pensar, de fet, em vaig posar a plorar, ja que en aquell moment estava molt desesperançada: estava a l’atur i tenia més de 50 anys, una situació que, per a una dona, desgraciadament no és gens fàcil. Aquí he estat molt feliç. La Tecla és casa, és família. Crec que no hagués pogut acabar la meva vida laboral en un lloc millor.

Què destacaries del teu treball al centre?

El contacte amb la gent. Per a mi, no és una feina burocràtica, és una feina humana. He après molt de la naturalesa humana, sobretot durant la pandèmia. Un dels moments que més m’ha marcat va ser, poc temps després de començar a treballar, quan vaig haver de tractar amb una família anglesa que tenien la mare ingressada a la UCI per un problema de cor i el seu pronòstic no era gens bo. L’abraçada que em va donar el marit de la senyora pel tracte que havia rebut em va omplir el cor i en aquell moment vaig entendre que la meva feina valia per alguna cosa; allò va donar sentit al meu treball a l’hospital.

Què creus que simbolitza l’Hospital de Santa Tecla per a Tarragona?

És una bona part de l’essència de Tarragona. Va construir-se al segle XII i es va convertir en el primer hospital de la ciutat, amb un nom que avui és sinònim de Tarragona: Santa Tecla. A més, considero que és molt més que un hospital; la Tecla cuida el cos, però també l’ànima de les persones. Aquí les persones no només venen a curar-se, també venen a trobar acollida. Tot plegat ha fet que la Tecla ocupi un lloc important en la història de Tarragona.